Què són les "hedge funds"?


Però, què són aquestes "hedge funds" que tanta guerra estan donant?
Els anomenats fons de cobertura traduït directament de l'anglés, o fons d'inversió lliure com s'anomenen de per ací, són difícils de definir. 

Ara bé, els seus efectes sobre la economia són concrets i molt visibles. Per a mostra llegiu aquest text de MARCOS MAILOC LÓPEZ DE PRADO i CARLOS RODRIGO ILLERA del 2004:

LA "LLEGENDA NEGRA" DELS HEDGE FUNDS
Entre els exemples més socorreguts de crisis financeres provocades per l’activitat especulativa dels Hedge Funds destaquen:
El famós “atac” realitzat pels Hedge Funds del gestor de fons George Soros contra la Lliura Esterlina, i que va culminar amb l’abandó forçós per part de l'esmentada divisa de l'anomenada “Serp Monetària” del Sistema Monetari Europeu, Al Novembre de 1992.
El “Efecte Tequila”, quan la pujada de tipus per part de la Reserva Federal dels Estats Units va provocar a la tardor de 1994 la fugida dels “Capitals Oroneta”, invertits en deute a curt termini del Govern de Mèxic. Açò va provocar una cadena de devaluacions del Peso, que va arrossegar en la seua caiguda a tots els mercats d’Amèrica Llatina.
En 1997, els fons de George Soros es van veure novament embolicats en un escenari de crisi monetària, esta vegada en el Sud-est Asiàtic. Els governs de diversos països van culpar directament a una sèrie de gestors d’Hedge Funds, i es va obrir una investigació oficial per part del Fons Monetari Internacional (veure Eichengreen t’Al., 1998). La conclusió de la mateixa va ser que "si bé pareix que els grans Global Macro Hedge Funds poden haver acudit en bandada, i no haver liderat el grup de pressió, en tot cas s’estima que la quantitat global de les seues posicions curtes contra el Baht Tailandés va superar el 5% del seu Producte Nacional Brut". Açò significa que el grup d’Hedge Funds que van atacar la divisa tailandesa van posar una pressió sobre la mateixa equivalent al teu dèficit comercial, que segons els analistes del Fons Monetari Internacional era la causa "real" que va iniciar la crisi. El paper dels Hedge Funds en la crisi va ser multiplicar la potència del factor originador i precipitar el seu desencadenament.
A l’estiu de 1998, el govern Rus va fallar en el pagament del Deute, la qual cosa va arrossegar amb si a un dels majors Hedge Funds que operaven en el mercat en eixe moment, Long-Term Capital Management. Este fons, gestionat per John Meriwether, va generar un forat de 1.000.000.000 de dòlars. A l’haver rebut crèdits de pràcticament tots els grans bancs mundials, es va generar una situació de pànic davant de la possibilitat que els mercats financers deixaren d’operar. El succés va acabar amb el rescat del fons per part de la Reserva Federal a la tardor de 1998, amb l’ajuda d’un sindicat bancari format pels 25 majors bancs internacionals. El “Grup del Treball del President per als Mercats Financers”, el màxim cos assessor del govern dels Estats Units, va ordenar l’obertura d’una investigació que va culminar amb la publicació d’un informe en 1999 que responsabilitzava als Hedge Funds per la creixent inestabilitat dels Mercats. A més, va requerir que un grup d’Hedge Funds redactara i firmara un codi deontològic.
També a l’estiu de 1998, diversos Hedge Funds van forçar la devaluació del Rand sud-africà i el Dòlar australià enfront del Dòlar nord-americà. El cas del Ien japonés va ser especial, perquè va experimentar un dels majors salts de la història –un moviment de 25% en un sol mes, del qual el 15% es va concentrar en 30 hores-, i en particular des de la instauració del sistema de canvi flotant fa 30 anys. El Comité d’Assessors del Congrés dels Estats Units va emetre un informe responsabilitzant a un conjunt d’Hedge Funds, si bé la falta de legislació respecte d’això va impedir prendre mesures disciplinàries.
Més recentment, els Hedge Funds han sigut culpats per la generació i punxada de la bambolla financera en 1999, així com per beneficiar-se de les caigudes del mercat per mitjà de la presa de posicions sistemàticament curtes.

Quatre anys després el govern d'Estats Units ho tenia clar i aquesta fou la raó per la qual va reunir als 5 financers el dia 14 de novembre de 2008.